| 1853 |
L'almirant Perry exigeix la abertura del
Port de Tokio - El Shogun acepta que s'inici una nova
era per el Japo |
| 1860 |
Neix Jigoro Kano el 28 d'Octubre en Mikage
provincia de Hyogo |
| 1868 |
Reinstauraci≤ de l'Emperador MEIJI,obertura
a les influencias extranjeras |
| 1877 |
Entra en l'Universitat Imperial
Alumna del Mestra Fukuda (Ju-Jitsu) |
| 1879 |
Estudia Ju-Jitsu amn el Mestra Iso |
| 1881 |
Llicenciat en Lletras Polφticas i Ciencias
Econ≤micas |
| 1882 |
Acaba els seus estudis de Ciencias EstΘticas i
Moral.
Funda la seva propia escola
Nombrat profesor del Colegi dels Nobles |
| 1884 |
Naixement del Kodokan (Febrer 1882) |
| 1886 |
Vice-President del Colegi dels Nobles
(6║ Rang Imperial) |
| 1888 |
Rector d'aquest colegi |
| 1889 |
Constituci≤ Parlamentaria
Primer viatge d'estudis de Jigoro Kano en Europa com
agregat del Ministeri de la Casa Imperial |
| 1889 |
Demostraci≤ de J. Kano a Marsella
(Francia) |
| 1890 |
Conseller del Ministra d'Educaci≤ Nacional |
| 1893 |
Directo de l'Escola Normal Superior
Secretari del Ministeti d'Educaci≤ Nacional (5║ Rango
Imperial) |
| 1894 |
Guerra Chino-Japonesa |
| 1898 |
Director d'Educaci≤ Primaria
President del ComitΘ Butokukai (centre d'estudis de
les arts militars) |
| 1902 |
Enviat a China per el Ministeri de
Educaci≤ Nacional (4║ Rango Imperial)
Crea en el Butokukai els tres primers Katas |
| 1905 |
El Nacionalisme Nip≤ reapareix despres de la
aplastant victoria sobre Rusia.
El Judo aprofita aquest renovat interΘs per las
tradicions nacionals.
Hasta llavors practicat en las escolas i univarsitats.
Pero el "KODOKAN" no te l'exclusivitat,el
"BUTOKUKAI" de Kyoto (Escola Nacional d'Arts
marcials) i el "KOSEN" (Escolas Superiors i
professionals) son seriosos rivals. |
| 1909 |
J. Kano 1║ JaponΘs membre del C.I.O.
El Kodokan Asociaci≤ privada es transforma en un
organisme reconegut legalment. |
| 1911 |
Creaci≤ oficial d'una secci≤ de
formaci≤ de profesors en el Kodokan.
El Judo entra en el programa escolar d'Educaci≤
Fφsica.
Es enviat cultural a Europa i AmΘrica |
| 1912 |
J.Kano - President de la Federaci≤ Central
d'Esports.
Mor Mutsuhito,acaba l'era Meiji
J.O. Estocolm - J. Kano desfila amb dos atletas amb la
bandera Japonesa |
| 1920 |
J.O. Anveres (Asistencia de J.Kano)
Demostraci≤ a Marsella (Francia) |
| 1922 |
Pertany a la Cßmara Alta. |
| 1924 |
Nombrat Profesor Honorφfic de l'Escola
Normal Superior de Tokio. |
| 1926 |
Hirohito es proclamat Emperador |
| 1928 |
J.O Amsterdam (Asistencia J. Kano) |
| 1930 |
I Campionat de Judo del Jap≤ amb carßcter
oficial. |
| 1932 |
Demostraci≤ S. Diego - Universitat de
California. |
| 1933 |
26 Septembre.Conferencia de Jigoro Kano
"Ecole des Arts et Metiers" Parφs. |
| 1934 |
5 Juny.Conferencia "SocietΘ
Parnasse" Atenas. |
| 1936 |
Berlφn,la 35 sessi≤ del ComitΘ Olφmpic
Internacional concedeix a Tokio l'organizaci≤ dels
Jocs de la XII Olimpiada per 1940. |
| 1937 |
Declaraci≤ de Guerra de Jap≤ a China. |
| 1938 |
El Cairo - Maig, 38 sesi≤ del C.I.O.Es
damana a Jigoro Kano,membre del C.I.O. per Jap≤,que si
las hostilitats amb China no hagesin arrobat a la seva fi,
Tokio renunciarφa a la organizaci≤ dels Juegos en el
propi interΘs dels organitzadors.
J.Kano, declara que no habφa ninguna ra≤ per que
els japoneses abandonessin aquest Jocs.
N.Nagai, Secretari General dels Jocs de Tokio,
present en aquesta sesi≤, declara tenir a la seva
disposici≤ 11 mil╖lions de yens per l'organizaci≤ dels
Jocs.La ciutat de Tokio disposava tambΘ de 10
mil╖lions de yens per el millorament de carreteras que
conduian als diferents estadis.
Maig - Mor el Mestra Jigoro Kano en el viatge de
tornada de El Cairo a Jap≤, abord del vaixell
Hikawa-Maru, als 76 anys d'edat a causa d'un neumonia.
3 de Septembre - Reuni≤ de la Comisi≤ Ejecutiva del
C.I.O a Bruselas.
Tokio i Sapporo renuncia als Jocs de 1940,traslladat
a Helsinki (estiu) i Saint Moritz (invier), el compte
Soyeshima miembre del C.I.O. per el Jap≤n, s'habφa
danat compta que en las circunstancias que imparaban en
aquesta Θpoca, els J.O. no podφan ser celebrats tal i
como mereixerian, ni assolir la seva finalitat. Mes tart es
donaran compta que el Conde Soyeshima habφa rendit un
gran servei. |
| 1945 |
Despres de la guerra, el sistema "KOSEN"
ha sigut reformat segui las concepcions americanas
sota la presi≤ de l'ejΘrcit d'ocupaci≤ i el
"BUTOKUKAI" ha sigut obligat a desapareixer. Els
dirigents eran militars o membres del gobern, que
volian fer del Judo un mitga per reactivar l'
esperit marcial
Nomes el "KOKODAN" va ser autoritzat a reanudar
les seves activitats. |
| |
1║ Campionat del Jap≤ desprΘs de la
guerra. |
| 1952 |
Jap≤ recupera la seva soberanφa, principi de
la seva resurrecci≤ econ≤mica. |
| 1959 |
Munich - 55 sesi≤.
Las ciutats candidatas als Jocs de 1964 eran les
seguents: Bruselas, Detroit, Tokio, Viena, a la primera
volta Tokio va obtemir l'organizaci≤ dels Jocs de les
XIII Olimpiadas de 1964 per 34 votos contra 10 a Detroit,
9 a Viena i 5 a Bruselas.
A pesar de la tendencia a reduir el nombre d'esports
en els Jocs, la sessi≤n de Roma acepta la proposici≤
japonesa d'introduci el JUDO en el programa dels
Jocs de Tokio'1964. |
| 1964 |
Tokio - El Judo en la XIII Olφmpiada.Hi ha 3
categorφas de pes, (lleugers, semi-pesats i totas las
categorφas) |
| 1965 |
Amb motiu dels campionats del Mon de
Rio, s'anuncia que el Judo no estarß present en els
Jocs de MΘxic, enorme decepci≤ entre competidors i
directius. Charles Palmer es elegit
presidene de la Federaci≤ Internacional de Judo.
11 - 12 Abril, reuni≤ en Lausanne del ComitΘ ejecutiu
amb las Federacions Esportivas Internacionals, la
impecable organizaci≤ de las primeras competicions
Olφmpicas de Judo en la magnifica Sala del Bodokan, en
el qual las 15.000 plaτas estaban sempre ocupadas,
impresiona molt favorablement als membres presents del
C.I.O.
El Dr. Ostos Mor, representant del ComitΘ de
Organizaci≤ Mejica, declara que el seu paφs estaba
disposat per rebre als 21 eports
Olφmpics.
Totas las Federacions Internacionals van vota a favor
de la participaci≤ dels 21 esports, el president
Brundage va dir que pertany al C.I.O. de decidir i que en la
sesi≤ de Madrid es pendria la decisi≤ oportuna. |
| 1968 |
No habrß Judo
en el programa Olφmpic de Mexic, tal es la decisi≤
que ha sigut presa per el ComitΘ Internacional
Olφmpic, reunit a Madrid. Amb l'Atletisme, la
Nataci≤, el Basquet, el Judo es el mßs universal dels
esports, i el que es practicat en un major nombre
de paφsos.
LEl ComitΘ Olφmpic
Internacional ha lluitat per evitar l'excessiu
gigantisme , i s'ha oposat amb desigual
acert o fortuna a l'admisi≤ de nous esports, no
sempre s'ha fet amb justicia, l'admisi≤ o
exclusi≤ de molts eports, no s'han fet servir
criteris racionals, innumerabls tensions i presions
en un sentit o un altre obligaran a realitzar
equilibris mes o menys objectius per mantenier la
armonφa, El nombre de paφsos hon es
prßctica i la enorme massa d'adeptes actius,va acaba per obligar al Comite Olimpic a decidir
incloureel Judo en el programa Olφmpic a
partir de Munich'1972 |
| 1972 |
La inclusi≤ del Judo en els Jocs
Olφmpics, faceta de la deseada universal╖litzacio de
JIGORO KANO, respon paral╖lelament a aquell altre desitg de
universal╖LiTzaci≤ de l'esport que formulaba COUBERTIN. |
Parlar de Jigoro Kano es parlar
d'un dels personatges mes rellevants de l'historia del Japo
modern,ja que els seus amplis coneixements anavan mes enlla del
Judo,destacan entre els sus merits el haber estat l'impulsor de la
educacio fisica en les escolas i de la popularitzacio dels
esports occidentals,i durant els 23 anys que va ser Director de
l'escuela superior de Tokio va fer esforτos enormes per instruir
a profesors i educadors.A mes a mes d'aquest carrec Jigoro tambe
va ser conseller del Ministeri d'Educacio Nacional(1891),Director
de Educacion Primaria(1898),Membre del Comite Olimpic
Internacional(1909)i President de la Federacio Central d'
Esports(1912),poca cosa.Tambe va ser gran amic de Coubertin,el
pare deos jocs olimpics moderns,i participa activament en
el desemvolupament dels Jocs en los quales veia la
universal.lizacio del Judo en el que somiaba.Centrats en
el Judo,s'ha de retrocedir una mica maes i saber alguna cosa de la tecnica de
lluita de la que va derivA el Judo,el Jiu-Jitsu.Aquesta es una tecnica
de lluita desmbolupada i mantinguda molt temps en secret que
utilizaban els que seguian el"Bushido",tambe conegut
como el codig dels Samurais,i pensada per els combatents 
sense
armas.El seu lema era"PER GUANYAR S'HA DE SABER PERDRE".
Jigoro Kano,que era un prestigios practicant del
Jiu-Jitsu,unifiCA totas las brancas d'aquesta tecnica i crea el
Judo(1882).Jigoro va resumir el que per ell era el Judo en una
frase,"Una forma ideal d'educacio fisica i moral que
imprimeix al practicante estima i forma de viure". La vida de
Kano Jigoro i de la tecnica que ell crea es intensa i esta plena
de fechas importantes.Seria molt llarc parlar de tot aixo.La
millor forma de explicar-ho es en forma de cronologia,que detalla els
momentos mes importants.Por altre banda mereix una mencio
MIKONOSUKO KAWAISHI,pare del Judo Europeo i fins i tot Mundial,
ja que el seu mΘtode va ser impartit a Franca, Espanya,
BΘlgica, Holanda, aixi com a Canadß, Cuba, Africa del Nort,
Polinesia, Indochina i tots els paφsos de l'Africa
Franc≤fona. Kawaishi va saber compendre la forma de pensar dels
europeos i sobretot del francesos,en l'estima i valor que li donaven a una condecoracion.Tenin aixo
en compte va inventar els cinturons de colors,que no existeixen en el Japon.Va saber veure fins quin punt un deportista
pot sentir-se estimulat per un ascens. TambiΘ inventa una
denominaci≤ numΘrica per les diferents presas de Judo, el que va
permetre accedir, practicar i compendre el Judo l·dico,
recreativo i accesible a totos.
Es el mßs
representatiu dels movimients de cadera de gran amplitud.La
acci≤ de "tirar pescar", essencial en aquesta tΘcnica,
permet preparar i trabellar, en part, varis movimients que
s'inspiran en aquest principi.En competici≤ es principalment
usat per els Judokas de talla mitga o petita. Alguns
Judokas d'estatura alta o practican d'una manera especial,
utilizan sobre todo las camas
Es una tΘcnica de vuelco.
Normalment aquest movimient tindria que ser un movimient de
"grands". pero Tai Otoshi te de gran aceptaci≤
entre els judokas i els "pequetits" no han tardat en
adaptar-se a la seva morfologφa. per tant, hi ha varias formas
derivadas de la forma clßssica, la qual es molt pura.Aquesta tΘcnica
pertany al grup de Te Waza (tΘcnicas de ma).
Classificat
entre els primers movimients de competici≤, O Soto Gari forma
parte dels movimients de cama (Ashi Waza). Utilitzat
tant per els grands com per els petits, el
seu Θxit no estß condicionat per la talla. Un Judoka petit
pot obtenir resultats notables estudian l≤gica,
racionalment i amb perseverancia aquesta tΘcnica. En las tΘcnicas de Judo hi ha dos grandes classes de
projeccions: las tΘcnicas de gran amplitut i aquellas de
petita amplitut. O Soto Gari estß clasificada en las grans
tΘcnicas de projecci≤, es ha dir, que Θsta ejecutada amb la
acci≤ de tot el cos , en potencia.
Clasificada com el Ko
Uchi Gari entre els dos ·nics movimients d'atac interior en
posici≤ defensiva posterior, la seva importancia serß molt grand
per un Judo eficaτ i complet. O Uchi Gari forma part dels
movimients de cames