Sinera en Disc/1993_Sinera.iso/prg_educ/altres/botiga/examen.dat

Text File | 1988-04-21 | 18KB | 559 lines

50
9
==================================================
1
ON ACOSTUMA A TENIR ELS DINERS UN BOTIGUER?
1-TOTS A LA CAIXA DE LA BOTIGA.
2-TOTS AL COMPTE CORRENT DEL BANC.
3-UNA PART A LA CAIXA,I LA RESTA AL COMPTE CORRENT.
3
10
NO ÉS CONVENIENT TENIR GRANS SUMES DE DINERS A LA  CAIXA PER
MOTIUS  DE  SEGURETAT. PERO  TAMPOC  TOTS  AL BANC PER PODER
PAGAR EN EFECTIU PETITES DESPESES: FOTOCOPIES, ETC.
==================================================
2
TENS UN "SALDO INICIAL" DE 2 MILIONS DE PTES.
1-VOL DIR QUE DEUS 2 MILIONS DE PTES.
2-VOL DIR QUE TENS 2 MILIONS DE PTES.
3-SIGNIFICA QUE SEGURAMENT COBRARAS 2 MILIONS DE PTES.
2
20
EL SALDO INICIAL ÉS EL QUE TENS PER COMENÇAR L'ACTIVITAT.


==================================================
3
QUINES TRAMITACIONS CAL FER PER OBRIR UNA BOTIGA?
1-OBERTURA DEL LOCAL I LLICæNCIA MUNICIPAL.
2-LLICæNCIA MUNICIPAL I FOMENT TURÆSTIC.
3-LLICæNCIA MUNICIPAL I LLICæNCIA FISCAL.
3
10
LA LLICæNCIA MUNICIPAL ÉS EL PERMÆS  D'OBERTURA QUE  ET DÖNA
L'AJUNTAMENT, MENTRE QUE  LA  LLICENCIA  FISCAL  SERVEIX  PER A
DONAR D'ALTA EL NEGOCI A HISENDA.
==================================================
4
QUæ INCLOU EL "COMPTE CORRENT"?
1-LES OPERACIONS ENTRE UNA PERSONA I EL SEU BANC.
2-LES DESPESES D'UN PERÆODE DE TEMPS.
3-UN EXTRACTE DELS INTERESSOS D'UN TEMPS DETERMINAT.
1
20
EN UN COMPTE CORRENT ES REFLECTEIXEN TOTES LES OPERACIONS ENTRE
UNA PERSONA I EL BANC ON TÉ DIPOSITATS ELS SEUS DINERS.

==================================================
5
QUæ ÉS UNA "FACTURA"?
1-DOCUMENT LLIURAT PEL COMPRADOR AL VENEDOR.
2-DOCUMENT QUE SERVEIX PER A PAGAR UN DEUTE.
3-DOCUMENT QUE REFLECTEIX LA VENDA REALITZADA.
3
10
LA  FACTURA  ÉS  UN DOCUMENT  ON  ES  REFLECTEIXEN ELS  ELEMENTS
ESSENCIALS  DE  LA  VENDA  REALITZADA, COM  PER  EXEMPLE LES
MERCADERIES VENUDES, EL PREU, LA DATA DE VENDA,  ETC.
==================================================
6
QUæ SÖN ELS "STOCKS" D'UNA BOTIGA?
1-LES PæRDUES AL CAP DE L'ANY.
2-LES EXISTæNCIES DEL MAGATZEM.
3-LA XIFRA DE VENDES.
2
20
LA PARAULA ANGLESA "STOCKS" ES REFEREIX A LES EXISTENCIES DE
MERCADERIES QUE HI HA AL MAGATZEM.(En català: ESTOCS)

==================================================
7
QUæ ENTENS PER "SALDO"?
1-DIFERæNCIA ENTRE DæBITS I DESPESES.
2-DIFERæNCIA ENTRE INGRESSOS I ABONAMENTS.
3-DIFERæNCIA ENTRE INGRESSOS I DESPESES.
3
20
"DæBITS" I "DESPESES" SÖN GAIREBÉ SINÿNIMS; EL MATEIX ES POT
DIR DELS "INGRESSOS" I DELS "ABONAMENTS". EL "SALDO" ES REFEREIX
A LA DIFERæNCIA ENTRE ENTRADES I SORTIDES.
==================================================
8
QUæ S'ENTÉN PER "CAPITAL" D'UN BOTIGUER?
1-TOT EL QUE APORTA EL BOTIGUER PER DUR A TERME EL NEGOCI.
2-TOTS ELS DINERS QUE TÉ EL BOTIGUER.
3-EL TOTAL DE BENEFICIS DEL PERÆODE.
1
10
EL "CAPITAL" COMPTABLEMENT NO ES LIMITA AL TOTAL DE DINERS,
SINÖ QUE INCLOU TOT EL QUE EL BOTIGUER TÉ DEDICAT AL NEGOCI:
SALDO EN PTES., ESTOCS, IMMOBILITZAT, ETC...
==================================================
9
QUæ ENTENS PER "MARGE COMERCIAL" D'UN PRODUCTE?
1-"MARGE COMERCIAL" = CAPITAL FINAL - CAPITAL INICIAL.
2-"MARGE COMERCIAL" = PREU DE VENDA - PREU DE COST.
3-"MARGE COMERCIAL" = BENEFICIS / CAPITAL.
2
10
EL "MARGE COMERCIAL" D'UN PRODUCTE ES REFEREIX A LA DIFEREN-
CIA ENTRE EL PREU DE VENDA I EL PREU DE COST  D'AQUEST  PRO-
DUCTE.
==================================================
10
QUæ SIGNIFICA QUE UNA BOTIGA TÉ TRES ARTICLES?
1-QUE EL PRODUCTE ES VEN EN TRES MIDES DIFERENTS.
2-QUE VEN TRES TIPUS DE PRODUCTES DISTINTS.
3-QUE NOMÉS LI QUEDEN TRES UNITATS EN "STOCK".
2
10
MOLT SOVINT ES FA SERVIR LA PARAULA "ARTICLE" COM A SINÿNIM
DE PRODUCTE.

==================================================
11
QUINS DOCUMENTS S'USEN MES EN UNA BOTIGA?
1-INSTÄNCIA I CERTIFICAT.
2-LLICæNCIA D'OBRES I LLICæNCIA FISCAL.
3-COMANDA,ALBARÄ I FACTURA.
3
10
LA INSTÄNCIA, EL CERTIFICAT I LA LLICæNCIA  D'OBRES  NO  SÖN
DOCUMENTS DE  COMERÇ.  LA  LLICæNCIA  FISCAL  NOMES  CAL  EN EL
MOMENT DE L'OBERTURA DEL NEGOCI.
==================================================
12
QUæ S'ENTÉN PER "COMANDA"?
1-SOL.LICITUD DE PRODUCTES A UNA EMPRESA PROVEåDORA.
2-DOCUMENT QUE ACREDITA UNA DESPESA EFECTUADA.
3-TRAMESA D'UN LOT DE PRODUCTES.
1
10
LA COMANDA O SOL.LICITUD DE PRODUCTES  ÉS  PRæVIA  A LA SEVA
TRAMESA I AL DOCUMENT QUE JUSTIFICA LA DESPESA DE LA COMANDA.

==================================================
13
QUæ ÉS UN "ALBARÄ"?
1-DOCUMENT DE PAGAMENT D'UNS PRODUCTES.
2-DOCUMENT DE COMPROVACIÖ D'UNA VENDA.
3-DOCUMENT QUE REFLECTEIX UNES MERCADERIES LLIURADES.
3
10
L'ALBARÄ VA LLIGAT AMB EL LLIURAMENT DELS PRODUCTES AL CLIENT
INDEPENDENTMENT DEL PAGAMENT I DE LES  CONDICIONS DE VENDA.

==================================================
14
QUæ ÉS UN "REBUT"?
1-COMPROMÆS DE PAGAMENT D'UN DEUTE.
2-RECONEIXEMENT ESCRIT DEL LLIURAMENT D'UNS DINERS.
3-DOCUMENT QUE REFLECTEIX LES MERCADERIES LLIURADES.
2
10
TAL COM INDICA LA PARAULA "REBUT", AQUEST DOCUMENT DÖNA FE
QUE S'HA REBUT UNA CERTA SUMA DE DINERS.

==================================================
15
QUæ VOL DIR FER UN "INVENTARI" DELS ESTOCS?
1-FER UNA ENUMERACIÖ DE LES EXISTæNCIES DEL MAGATZEM.
2-RECOLLIR TOTA UNA COL.LECCIÖ DE DOCUMENTS COMPTABLES.
3-FER UNA RELACIÖ DETALLADA DE LES DESPESES D'UN PERÆODE.
1
10
UN "INVENTARI" ÉS UNA RELACIÖ O RECOMPTE DELS PRODUCTES QUE
HI HA AL MAGATZEM.

==================================================
16
QUINA FINALITAT TÉ EL "TALÖ BANCARI"?
1-DISPOSAR DELS DINERS D'UN COMPTE CORRENT.
2-INGRESSAR DINERS EN UN COMPTE CORRENT.
3-TRANSFERIR DINERS D'UN COMPTE CORRENT A UN ALTRE.
1
10
L'INGRÉS I LA TRANSFERæNCIA SON OPERACIONS QUE NO NECESSITEN
L'¢S DEL TALÖ; TAN SOLS CAL OMPLIR UNA NOTA  DE  COMPROVACIÖ
EN EL CAS DE LA TRANSFERæNCIA.
==================================================
17
PER A QUæ SERVEIX UNA "LLETRA DE CANVI"?
1-PER A FER UN PRÉSTEC A LLARG TERMINI.
2-PER A COBRAR UNA QUANTITAT ABANS DEL VENCIMENT.
3-PER A COMPROMETRE'S A PAGAR UN DEUTE AL SEU VENCIMENT.
3
10
LA "LLETRA DE CANVI" SERVEIX PER A RECONæIXER EL COMPROMÆS DE
PAGAR UN DEUTE EN UN DETERMINAT TERMINI. ELS  TERMINIS  MÉS
USUALS SÖN DE 30, 60 I 90 DIES.
==================================================
18
QUæ ÉS UN "MAJORISTA"?
1-EL QUI VEN A PREUS MOLT ALTS.
2-UN COMERCIANT A L'ENGRÿS.
3-UN COMERCIANT QUE NOMÉS VEN AL P¢BLIC.
2
20
ALS COMERCIANTS QUE VENEN EXCLUSIVAMENT AL P¢BLIC  SE'LS  DIU
"MINORISTES". ELS "MAJORISTES", PEL FET DE VENDRE  A  L'ENGRÿS,
HO ACOSTUMEN A FER A PREUS UNA MICA MÉS BAIXOS.
==================================================
19
QUæ ÉS UN "MINORISTA"?
1-EL QUI VEN A PREUS MOLT BAIXOS.
2-UN COMERCIANT QUE VEN AL DETALL.
3-UN COMERCIANT QUE NOMÉS VEN A LES BOTIGUES.
2
20
ELS COMERCIANTS QUE NOMÉS VENEN A LES BOTIGUES  ES  DIUEN
"MAJORISTES" O "COMERCIANTS A L'ENGRÿS". ELS  "MINORISTES"
NO  TENEN  PERQUæ VENDRE A PREUS MOLT BAIXOS.
==================================================
20
QUæ S'ENTÉN PER "PROVEåDORS"?
1-SÖN ELS QUI NOMÉS PAGUEN A LLARG TERMINI.
2-SÖN ELS QUI ENS COMPREN ELS NOSTRES PRODUCTES.
3-SÖN ELS QUI ENS SUBMINISTREN ELS PRODUCTES.
3
20
PROVEIR VOL DIR SUBMINISTRAR A ALG¢ ALLÿ QUE NECESSITA.
ELS QUI COMPREN S'ANOMENEN "CLIENTS".

==================================================
21
QUI SÖN ELS "CLIENTS" D'UNA BOTIGA?
1-ELS QUI HI COMPREN.
2-TOT EL P¢BLIC INTERESSAT EN EL QUE S'HI VEN.
3-ELS MAJORISTES QUE VÉNEN A LA BOTIGA.
1
20
ELS "MAJORISTES" QUE VÉNEN A LA BOTIGA SÖN ELS PROVEåDORS.
EL FET D'ESTAR INTERESSAT EN EL QUE S'HI VEN NOMES INDICA
QUE ÉS UN POSSIBLE "CLIENT".
==================================================
22
QUæ S'ENTÉN PER "COMPETæNCIA"?
1-ELS CLIENTS DELS ALTRES NEGOCIANTS.
2-ELS QUI EXERCEIXEN EL MATEIX NEGOCI O ACTIVITAT.
3-ELS PROVEåDORS DELS ALTRES NEGOCIANTS.
2
20
LA PARAULA "COMPETæNCIA" APLICADA A LES RELACIONS COMERCIALS
SIGNIFICA LA RIVALITAT ENTRE ELS QUI  EXERCEIXEN  EL  MATEIX
NEGOCI O ACTIVITAT.
==================================================
23
QUAN ES DIU QUE UNA BOTIGA FA "FALLIDA"?
1-QUAN ELS DEUTES SUPEREN TOT EL QUE TENIM (O ACTIU).
2-QUAN NO HI HA DINERS EN EFECTIU.
3-QUAN NO HI HA HAGUT BENEFICIS EL DARRER ANY.
1
20
EL FET DE NO HAVER-HI DINERS EN EFECTIU, AIXÆ COM EL DE NO
HAVER OBTINGUT BENEFICIS PODEN SER SITUACIONS TRANSITÿRIES
QUE NO IMPLIQUEN LA "FALLIDA" DEL NEGOCI.
==================================================
24
QUæ S'ENTÉN PER "LIQUIDITAT"?
1-L'OBTENCIÖ DE GRANS BENEFICIS.
2-L'AUGMENT PROGRESSIU DEL VOLUM DE VENDES.
3-TOTAL DE DINERS, EN EFECTIU I AL COMPTE CORRENT.
3
10
LA "LIQUIDITAT" FA REFERæNCIA AL CONJUNT DE DINERS EN
EFECTIU TANT A LA CAIXA COM AL COMPTE CORRENT.

==================================================
25
QUæ VOL DIR "LIQUIDACIÖ" D'UN DEUTE?
1-PAGAMENT DEL DEUTE.
2-AJORNAMENT DEL PAGAMENT DEL DEUTE.
3-COMPROMÆS DE PAGAMENT DEL DEUTE.
1
10
"LIQUIDAR" UN DEUTE VOL DIR PAGAR-LO, I PER TANT NO TÉ
RELACIÖ AMB L'AJORNAMENT O EL  COMPROMÆS DE  PAGAMENT
DEL DEUTE.
==================================================
26
QUæ S'HI REGISTRA AL LLIBRE "DIARI"?
1-NOMÉS ELS BENEFICIS AL FINAL DE L'EXERCICI.
2-ELS ASSENTAMENTS ORDENATS CRONOLÿGICAMENT.
3-LES COMANDES DELS CLIENTS.
2
20
EL "DIARI" ÉS UN LLIBRE COMPTABLE D'¢S CONTINUAT AL LLARG DE
L'ACTIVITAT. S'HI REGISTREN TOTS ELS ASSENTAMENTS OR-
DENATS CRONOLÿGICAMENT.
==================================================
27
QUINA RELACIÖ CORRESPON A "DESPESES DE COMUNICACIÖ"?
1-PERSONAL, ADMINISTRACIÖ.
2-PAPER,MATERIAL D'OFICINA.
3-CORRESPONDæNCIA, TELæFON.
3
20
TAL COM INDICA LA PARAULA "COMUNICACIÖ", AQUESTES DESPESES
SÖN LES DE CORRESPONDæNCIA I TELÉFON PRINCIPALMENT.

==================================================
28
QUINA RELACIÖ DESCRIU "DESPESES DE SUBMINISTRAMENTS"?
1-TELæFON, CORRESPONDæNCIA.
2-AIGUA, LLUM.
3-PERSONAL, COMPRA DE PRODUCTES.
2
10
EN COMPTABILITAT HI HA TRES TIPUS DE DESPESES DE
SUBMINISTRAMENT: AIGUA,GAS I LLUM.

==================================================
29
LES "DESPESES DE REPARACIONS" SERVEIXEN PER A :
1-PAGAR LA NETEJA DEL LOCAL.
2-PAGAR EL MANTENIMENT DE LA BOTIGA.
3-PAGAR ELS DESPERFECTES EN GENERAL.
3
20
LA NETEJA I EL MANTENIMENT NO ES PODEN CONSIDERAR COM A
"DESPESES DE REPARACIONS".

==================================================
30
QUINES COMPRES FA MÉS SOVINT UN BOTIGUER?
1-PRODUCTES PER A LA VENDA.
2-MOBILIARI I MATERIAL D'OFICINA.
3-PRODUCTES SEMIELABORATS.
1
20
ELS PRODUCTES SEMIELABORATS SÖN COMPRATS FREQÜENTMENT PER
LES IND¢STRIES TRANSFORMADORES, MENTRES QUE EL MOBILIARI I MATERIAL
D'OFICINA SERAN OBJECTE DE COMPRA NOMéS OCASIONALMENT.
==================================================
31
QUè ENTENS PER "ASSEGURANÇA"?
1-CONTRACTE PER GARANTIR ALGú CONTRA UN RISC.
2-PAGAMENT PERIòDIC D'UNA SUMA DE DINERS.
3-CERTESA QUE HOM Té DE NO PATIR CAP SINISTRE.
1
20
EL PAGAMENT PERIòDIC D'UNA SUMA DE DINERS éS LA MANERA USUAL
QUE LES COMPANYIES ASSEGURADORES FAN  SERVIR  PER A ASSEGURAR
ALGú CONTRA UN RISC.
==================================================
32
QUæ ÉS UN "SINISTRE"?
1-PæRDUA DE "STOCKS" NO ASSEGURATS.
2-GREU DANY PRODUåT PER ALGUN ACCIDENT.
3-IMPOSSIBILITAT DE VENDRE PER FALTA DE "STOCKS"
2
20
EL "SINISTRE" ÉS INDEPENDENT DEL FET QUE ELS ESTOCS ESTIGUIN
ASSEGURATS O NO. LA IMPOSSIBILITAT DE VENDRE PER MANCA D'ES-
TOCS ÉS UNA PæRDUA DE VENDES, PERÿ MAI NO ÉS UN "SINISTRE".
==================================================
33
QUæ S'ENTÉN PER "POLISSA" D'UNA ASSEGURANÇA?
1-DOCUMENT ADMINISTRATIU D'¢S LEGAL.
2-SEGELL QUE ACOMPANYA ELS DOCUMENTS ADMINISTRATIUS.
3-DOCUMENT ACREDITATIU DE L'ASSEGURANÇA.
3
20
NO HAS DE CONFONDRE LA "POLISSA" DE LES ASSEGURANCES AMB LA
POLISSA O SEGELL QUE ACOMPANYA CERTS DOCUMENTS ADMINISTRA-
TIUS.
==================================================
34
QUæ S'ENTÉN PER "INDEMNITZACIÖ"?
1-COMPENSAR AMB DINERS  UNS PERJUDICIS.
2-FER EFECTIU UN PAGAMENT.
3-COMPRAR UN NEGOCI EN ESTAT DE FALLIDA.
1
20
LA IDEA CLAU D'UNA "INDEMNITZACIÖ" ÉS LA COMPENSACIÖ A CAUSA D'UNS
PERJUDICIS,  I ES CONCRETA AMB UN PAGAMENT DE DINERS.

==================================================
35
QUæ S'ENTÉN PER "AMORTITZACIO"?
1-EXCÉS DELS INGRESSOS SOBRE LES DESPESES.
2-RECUPERACIÖ DEL COST D'UNA INVERSIÖ REALITZADA.
3-PAGAMENT GRADUAL DELS PRODUCTES.
2
10
L'"AMORTITZACIÖ" ÉS UN FET ECONÿMIC QUE REFLECTEIX LA PæRDUA DE
VALOR DE CERTS BÉNS DE L'ACTIU, I QUE LA COMPTABILITAT REGIS-
TRA PER TAL DE CREAR UN FONS QUE PERMETI RÉPOSAR-LOS.
==================================================
36
QUæ ÉS EL "BENEFICI" D'UNA BOTIGA?
1-EL VOLUM DE LES VENDES.
2-ELS DINERS QUE HI HA A LA CAIXA.
3-LA DIFERÉNCIA ENTRE ELS INGRESSOS I LES DESPESES.
3
20
EL VOLUM DE LES VENDES I ELS DINERS DE LA CAIXA SÖN MAGNITUDS
QUE NO DONEN EL NIVELL DE BENEFICIS, ELS QUALS ES  DEFINEIXEN
COM LA DIFERæNCIA ENTRE ELS INGRESSOS I LES DESPESES.
==================================================
37
QUINA D'AQUESTES RELACIONS ÉS DE "DESPESES FIXES"?
1-LLOGUER, NETEJA.
2-MATERIAL D'OFICINA, INSTAL.LACIÖ.
3-DECORACIÖ I MOBILIARI, LLOGUER.
1
10
DE LA RELACIÖ MOSTRADA, NOMÉS EL LLOGUER I LA NETEJA SÖN
DESPESES QUE EL COMERCIANT  HAURÄ  D'AFRONTAR  AMB  UNA
PERIODICITAT I QUANTIA FIXA.
==================================================
38
QUæ ÉS UNA "FITXA D'EXISTæNCIES"?
1-IDENTIFICADOR D'UN PRODUCTE A LA VENDA.
2-DOCUMENT QUE REGISTRA L'EVOLUCIO DELS ESTOCS.
3-DOCUMENT QUE REGISTRA LES OFERTES DELS PROVEåDORS.
2
10
UNA "FITXA D'EXISTæNCIES" O "D'ESTOCS" RECULL L'ENTRADA I LA
SORTIDA D'EXISTæNCIES, I EL SEU VALOR.

==================================================
39
QUINA EXPRESSIÖ ÉS MÉS CORRECTA PER AL "BENEFICI"?
1-BENEFICI = INGRESSOS - COSTOS VARIABLES
2-BENEFICI = INGRESSOS - COSTOS D'INVERSIO
3-BENEFICI = INGRESSOS - DESPESES(fixes i variables).
3
20
TANT ELS COSTOS VARIABLES COM ELS D'INVERSIO NOMES  SON  UNA
PART DEL QUE S'HA DE DEDUIR DELS INGRESSOS PER TAL D'OBTENIR
EL BENEFICI DE L'EXERCICI.
==================================================
40
QUæ S'ENTÉN PER "REGULARITZAR"?
1-SALDAR ELS COMPTES D'EXPLOTACIÖ DEL NEGOCI.
2-VERIFICAR L'EXACTITUD DELS ASSENTAMENTS DEL LLIBRE DIARI.
3-ADAPTAR LA COMPTABILITAT A LES NORMES REGULARITZADORES.
1
10
EN COMPTABILITAT", REGULARITZAR" ÉS EL PROCÉS DE SALDAR ELS
COMPTES QUE HAN REGISTRAT LES OPERACIONS D'EXPLOTACIÖ DEL
NEGOCI.
==================================================
41
QUINS INGRESSOS HI HA EN UNA BOTIGA?
1-LES VENDES I LA PUBLICITAT.
2-LES VENDES I ELS INTERESSOS DEL COMPTE CORRENT.
3-ELS INTERESSOS DEL C./C., ELS DESCOMPTES.
2
20
LA PUBLICITAT ÉS UNA DESPESA, NO UN INGRÉS. ELS DESCOMPTES
QUE ENS FAN ELS PROVEåDORS NO SÖN INGRESSOS HABITUALS.

==================================================
42
QUIN SIGNIFICAT TÉ LA PARAULA "RENDIBILITAT"?
1-INGRESSOS BRUTS - PæRDUES.
2-INGRESSOS - DESPESES.
3-BENEFICI / CAPITAL.
3
20
LA "RENDIBILITAT" EXPRESSA LA RELACIÖ O QUOCIENT ENTRE ELS
BENEFICIS OBTINGUTS I EL QUE HEM HAGUT D'APORTAR PER OBTE-
NIR-LOS.
==================================================
43
QUæ S'ENTÉN PER "INFLACIÖ"?
1-AUGMENT TEMPORAL DE LES DESPESES.
2-AUGMENT DEL PREU D'UN PRODUCTE.
3-AUGMENT PERSISTENT DELS PREUS EN GENERAL.
3
10
LA "INFLACIÖ" SUPOSA UN AUGMENT SOSTINGUT AL LLARG DEL TEMPS
DELS PREUS EN GENERAL.

==================================================
44
QUæ VOL DIR LA PARAULA "DEFLACIÖ"?
1-BAIXA DEL VOLUM DE COSTOS.
2-BAIXA DEL NIVELL GENERAL DE PREUS.
3-BAIXA TEMPORAL DELS INGRESSOS.
2
20
LA PARAULA "DEFLACIÖ" S'APLICA A SITUACIONS EN LES QUALS ES
DÿNA UNA BAIXA PERSISTENT DELS PREUS EN GENERAL.

==================================================
45
QUæ ÉS UN "ESTUDI DE MERCAT"?
1-ANALISI DE LA COMERCIALITZACIÖ D'UN PRODUCTE.
2-REBAIXA DELS PREUS DE LA COMPETæNCIA.
3-CAMPANYA PUBLICITÄRIA PER AUGMENTAR LES VENDES.
1
20
UN "ESTUDI DE MERCAT" ES FA PER CONæIXER LA POSSIBLE DEMANDA
D'UN PRODUCTE EN EL MOMENT DE COMENÇAR LA SEVA COMERCIALITZA-
CIÖ.
==================================================
46
QUAN ES FA UNA "SUSPENSIÖ DE PAGAMENTS"?
1-QUAN LES COMPRES SUPEREN LES VENDES.
2-QUAN ES PREVEU NO PODER PAGAR ALS PROVEåDORS.
3-QUAN NO HI HA LIQUIDITAT.
2
20
TANT EL FET QUE L'EMPRESA NO DISPOSI DE DINERS  EN  EFECTIU,
COM EL FET QUE LES COMPRES SUPERIN LES VENDES SÖN SITUACIONS
OCASIONALS I NO IMPLIQUEN UNA "SUSPENSIÖ DE PAGAMENTS".
==================================================
47
QUæ S'ENTÉN PER "IMPORTADOR"?
1-EL QUI COMPRA MERCADERIES ESTRANGERES.
2-PERSONA QUE VEN PRODUCTES A L'ESTRANGER.
3-EL QUI DISTRIBUEIX ELS PRODUCTES.
1
20
EL QUI VEN PRODUCTES A L'ESTRANGER S'ANOMENA "EXPORTADOR"
I EL QUI DISTRIBUEIX ELS PRODUCTES ES EL MAJORISTA O DISTRI-
BUåDOR.
==================================================
48
QUæ S'ENTÉN PER "EXPORTADOR"?
1-EL QUI TRANSPORTA MERCADERIES A L'ESTRANGER.
2-EL QUI COMPRA GæNERES A L'ESTRANGER.
3-EL QUI VEN PRODUCTES A L'ESTRANGER.
3
10
EL TRANSPORTISTA S'ENCARREGA NOMÉS DEL TRANSPORT DELS
PRODUCTES. AL QUI COMPRA PRODUCTES ESTRANGERS  SE  LI
DIU "IMPORTADOR".
==================================================
49
QUæ VOL DIR LA "DEMANDA" D'UN PRODUCTE?
1-ELS USUARIS D'UN PRODUCTE.
2-LES COMANDES QUE FA UN BOTIGUER.
3-ELS INTERESSATS A COMPRAR AQUEST PRODUCTE.
3
10
NO HAS DE CONFONDRE LA COMANDA DE PRODUCTES QUE FA UN BOTI-
GUER AMB LA "DEMANDA", TERME QUE DESIGNA TOTA LA GENT INTE-
RESSADA A COMPRAR UN PRODUCTE, SIGUIN O NO USUARIS.
==================================================
50
QUæ ÉS UN "BALANÇ D'INVENTARI"?
1-REFLEX DE LA SITUACIÖ PATRIMONIAL DE L'EMPRESA.
2-MEMORIA DE LES ACTVITATS DE L'EMPRESA.
3-RELACIÖ DETALLADA DE LES EXISTæNCIES.
1
10
LA MEMÿRIA D'UNA EMPRESA INCLOU UN INFORME GENERAL SOBRE
LA MARXA DE L'EMPRESA. UNA RELACIO DETALLADA DE LES EXISTæN-
CIES ÉS UN "INVENTARI DE LES EXISTæNCIES".